Animacions lectores: Tom 2
Història d'un mig pollastre, d'Enric Valor.
El primer que va fer aquest grup va ser repartir i explicar-nos el seu tríptic al qual apareixia:
- Una petita biografia sobre Enric Valor (1911-2000), escriptor, periodista i important gramàtic valencià que destaca per la seua acció de recol·lecció i recuperació del valencià i la seua normativització.
- Les seues obres més importants: Rondalles valencianes, La rabosa i el corb, La flexió verbal i Joan Ratot.
- Els premis que ha guanyat.
- Un resum de la rondalla que van representar després.
A més, van escriure una cançoneta que apareixia a la representació, d'aquesta manera tots i totes podien cantar-la junt amb el protagonista de la història. Un bon recurs per fer interactuar els nens amb la història.
Quant a l'escenari, van fer com un petit teatre tot de color negre i decorat amb siluetes blanques de gallines, a més d'un paper blanc al davant on després quedarien reflectides les ombres. La representació va ser molt diferent del que havíem vist fins al moment. Els companys i la companya van emprar les obres xinesques per a representar aquest conte d'Enric Valor. Les siluetes es veien clarament i el transcurs del conte era fàcil de seguir, tal volta per la seua repetibilitat.
Per tot això trobe que aquest format és ideal per als nens, ja que els fa interactuar per cantar i amb uns elements que apareixien dues vegades per donar-li sentit als fets.
Hansel i Gretel (1812), dels germans Jacob i Wilhelm Grimm.
L'animació va començar amb un vídeo que simulava un programa de televisió on preguntaven a gent pel carrer sobre si coneixien als germans Grimm. El resultat va ser que molta gent coneixia els seus contes però pocs sabien que eren d'ells. Això juntament amb un PowerPoint va ser la forma de presentar a l'autor.
Després, van explicar el tríptic que contenia:
- Una biografia.
- Característiques generals de les seues obres.
- Algunes de les creacions més importants: El flautista d'Hamelí, Joan sense por i Hansel i Gretel.
- Tres activitats sobre l'obra que van representar.
Pel que fa a la posada en escena, a l'escenari es podia veure un marc marró amb llepolies que simulava la casa de dolços i xocolata de la bruixa, però tal volta massa gran l'escenari, a causa del fet que les titelles eren petites i es perdien dintre d'aquest, a més com no surten molts personatges al conte es quedava una mica buit.
A pesar que van tindre problemes tècnics amb el soroll va ser una bona representació.
Pel que fa a la meua opinió, és un conte que s'ha de conèixer i als seus autors també. Sí que és cert que hi ha escenes una mica fortes, però és que totes les històries d'abans eren d'aquest estil o encara pitjors. Jo, personalment, no ho trobe per a tant.
El primer que va fer aquest grup va ser repartir i explicar-nos el seu tríptic al qual apareixia:
- Una petita biografia sobre Enric Valor (1911-2000), escriptor, periodista i important gramàtic valencià que destaca per la seua acció de recol·lecció i recuperació del valencià i la seua normativització.
- Les seues obres més importants: Rondalles valencianes, La rabosa i el corb, La flexió verbal i Joan Ratot.
- Els premis que ha guanyat.
- Un resum de la rondalla que van representar després.
A més, van escriure una cançoneta que apareixia a la representació, d'aquesta manera tots i totes podien cantar-la junt amb el protagonista de la història. Un bon recurs per fer interactuar els nens amb la història.
Quant a l'escenari, van fer com un petit teatre tot de color negre i decorat amb siluetes blanques de gallines, a més d'un paper blanc al davant on després quedarien reflectides les ombres. La representació va ser molt diferent del que havíem vist fins al moment. Els companys i la companya van emprar les obres xinesques per a representar aquest conte d'Enric Valor. Les siluetes es veien clarament i el transcurs del conte era fàcil de seguir, tal volta per la seua repetibilitat.
Per tot això trobe que aquest format és ideal per als nens, ja que els fa interactuar per cantar i amb uns elements que apareixien dues vegades per donar-li sentit als fets.
Hansel i Gretel (1812), dels germans Jacob i Wilhelm Grimm.
L'animació va començar amb un vídeo que simulava un programa de televisió on preguntaven a gent pel carrer sobre si coneixien als germans Grimm. El resultat va ser que molta gent coneixia els seus contes però pocs sabien que eren d'ells. Això juntament amb un PowerPoint va ser la forma de presentar a l'autor.
Després, van explicar el tríptic que contenia:
- Una biografia.
- Característiques generals de les seues obres.
- Algunes de les creacions més importants: El flautista d'Hamelí, Joan sense por i Hansel i Gretel.
- Tres activitats sobre l'obra que van representar.
Pel que fa a la posada en escena, a l'escenari es podia veure un marc marró amb llepolies que simulava la casa de dolços i xocolata de la bruixa, però tal volta massa gran l'escenari, a causa del fet que les titelles eren petites i es perdien dintre d'aquest, a més com no surten molts personatges al conte es quedava una mica buit.
A pesar que van tindre problemes tècnics amb el soroll va ser una bona representació.
Pel que fa a la meua opinió, és un conte que s'ha de conèixer i als seus autors també. Sí que és cert que hi ha escenes una mica fortes, però és que totes les històries d'abans eren d'aquest estil o encara pitjors. Jo, personalment, no ho trobe per a tant.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada