Carles Cano
A classe, vàrem buscar informació sobre un autor o autora relacionat amb la poesia infatil i al meu grup i a mi ens va tocar exposar sobre Carles Cano. A continuació us adjunte el que vam recollir començant amb la biografia, seguit pel poema i un petit anàlisi d'aquest.
Carles Cano va nàixer a València l’any 1957. Va estudiar filologia catalana. Ha treballat com a escriptor, locutor i guionista de ràdio i televisió, contacontes, professor de ball, fuster… És molt polifacètic.
També, ha rebut molts premis com el “Premi Lazarillo” en 1994 per “T’he agafat Caputxeta!”.
Quan el seu pare va morir, aprofitava les sessions de cinema del col·legi com a substitució dels contes que son pare li contava. A més, a l’hora de l’esplai, els seus companys el buscaven perquè els contara les pel·lícules. Carles Cano, va començar a escriure per una aposta amb un amic, dedicant-se finalment a la narrativa infantil i juvenil, poesia i teatre. L’autor, no és solament un poeta que escriu, sinó també és un poeta visual, això es veu reflectit en exposicions com “Cartes” i “Pomes”.
La pluja cau
La pluja cau
C
a
t
a
p
l
a
u
!
Quan ix el sol,
s'asseca el món.
El poema es troba al llibre "Poemes sense diminutius", el seu primer llibre de poesia. Pertany a la col·lecció “El Micalet Galàctic” i està il·lustrat per Paco Giménez. És recomanat per a lectors a partir de 10 anys, ja que el llibre convida jugar amb la poesia, el llenguatge,la rima i el ritme.
En el text podem veure com juga amb l’onomatopeia del so de la pluja. I amb l'orientació de les lletres disposades en vertical que representa la caiguda de l’aigua de la pluja, des dels núvols fins al sòl.
A més, ens pareix un poema dinàmic i divertit per a treballar a l’aula amb el nostre alumnat. És una bona forma per a introduir als nostres alumnes a les onomatopeies, un nou recurs literari.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada