Animacions lectores: Tom 1

Amb aquesta entrada comença una sèrie de publicacions a les quals posaré el que vàrem fer a classe durant les exposicions de les animacions lectores, tant del meu grup com de la resta de companys i les notes que vaig prendre sobre aquestes. Bé, comencem.

Abans d'analitzar la primera de les animacions us explicaré que és una. Una animació lectora és una activitat d'acostament d'un llibre i de la seua lectura als alumnes en el nostre cas. Consisteix a apropar la lectura sobre algun llibre d'una forma divertida i entretinguda. Es poden emprar molts formats, nosaltres a classe hem fet tota mena de representacions però també si valen contacontes, tertúlies, clubs de lectura...

La finalitat d'aquests anàlisis i els que estan per vindre és fer una valoració sobre la representació, el tríptic amb la informació que ens van lliurar i si ens ha despertat un interés per l'autor i la seua obra. Al cap i a la fi és la finalitat d'aquestes activitats.

Neda que Neda (1973), de Leo Lionni.

Només començar, les companyes ens van repartir el seu tríptic i ens van explicar tot que hi havia al seu interior:
- Una petita biografia sobre Leo Lionni (1910-1999), escriptor i il·lustrador de llibres infantils, a més de ser pintor, escultor i ceramista. 
- Informació sobre les tècniques que emprava.
- Les seues principals obres: Frederick, Una pedra extraordinària, El petit Blau i el petit Groc i Neda-que-neda
- Activitats, una per a cada una de les obres.


Tot seguit va començar l'animació que consistia en una representació amb titelles. El decorat era vistós i resultó, van representar el mar amb un paper blau que cobria tota la pissarra, la part de baix van posar un altre de color marró que volia simular l'arena i a més uns globus que donaven la sensació de ser les bombolles dels peixos. Davant d'aquest fons varen aparéixer els personatges, peixos que també estaven fets amb globus. Em va semblar una bona idea, ja que no empres molt de material i la seua elaboració no és costosa però el resultat és molt bo, ja que el moviment dels globus s'assembla molt als dels peixos nadant. 
Un punt a destacar és que l'obra triada era un àlbum il·lustrat i les nostres companyes varen redactar un diàleg per tal de fer la representació més dinàmica i una forma de no perdre't a la història. 
Com a conclusió, va ser una bona representació, seria adequada per als menuts a causa de la seua vistositat, la bona interpretació de les veus i un vocabulari senzill.


Caputxeta vermella (1697), de charles Perrault.

Les companyes, el primer que van fer va ser presentar un vídeo amb animacions, una manera divertida d'explicar la vida de l'autor Charles Perrault (1628-1703). A més, van adjuntar un tríptic que contenia:
- Una petita biografia de l'autor.
- Les seues obres més importants: Barbablava, La bella dorment, La ventafocs, Polzet, El gat amb botes, Les fades i Pell d'ase. 
- Les característiques generals de les seues obres.
- Un resum de l'obra que seria representada a continuació.

És ben cert que aquesta història ja la coneixem tots de sobra, la tenim fins i tot aborrida, per això les companyes devien esforçar-se a l'hora de representar-la.
Van dur a terme l'obra amb unes titelles ja preparades, d'aquestes que trobàvem a l'escola quan érem petits. Tot transcorria a un escenari petit amb cortines. En ser petites les titelles, totes cabien dintre del teatre i es veia molt bé la interacció entre els personatges.
Un punt positiu va ser la representació amb les veus, ja que posaven molt d'èmfasi i eres veus la mar de gracioses així que es va fer prou amena.
Trobe que a pesar de ser un conte molt vist i treballat és bo per als nens, ja que és un clàssic que s'ha de conèixer i a més se les presenta a l'autor que de segur no el coneixien.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Definicions

Ressenya: Maleïda poma!

Animacions lectores: Tom 2