Escriure el País amb Muriel Villanueva
El 15 d'octubre va vindre a visitar-nos a classe Muriel Villanueva (al final del post us adjunte una breu biografia i un enllaç al text que ha escrit). Muriel ens va llegir un text que ha redactat per al cicle Escriure el País i que tracta sobre com enyora la seua terra, ja que ella està vivint a Catalunya i de la proximitat a la qual s'hi troba però que encara així no s'hi sent amb valor per a tornar. Us podria comentar el text de cap a peus perquè de veritat em va semblar meravellós, però mentre que Muriel llegia va haver-hi una coseta que se'm va remoure ben a dintre i és d'això del que vull parlar.
Jo estic realment orgullosa de poder dir que sóc valenciana, tant de sang com de cor. Els meus iaios eren els quatre valencians, a ma casa sempre s'ha parlat el valencià i m'he criat a dos pobles meravellosos d'aquesta comunitat com són Ibi i Biar. Però, el que sent més meu és Biar. L'orige de la meua família es troba allí i és per això que mentre Muriel parlava de la seua infantesa jo vaig pensar en Biar, ja que no fa tant que jo era un infant.
Durant el relat vaig recordar els dies al bancal del iaio ajudan't-lo amb les tomateres i quan venia l'hivern a collir les olives per a després fer el millor oli del món que tant m'agradava posar als entrepans blanets que havíem comprat com cada matí al forn del poble. Vaig recordar els estius calorosos a la piscina del meu pati i les nits que pujàvem la colla al castell per a jugar a les cartes o vorer els estels. Vaig recordar les festes de moros i cristians, en les que duc eixint d'ençà que tinc memòria. I vaig recordar els diumenges d'anar a missa, que jo mai he sigut molt catòlica però era el que tocava i després sempre sortíem per a comprar llepolies. Ara pense en tot això i dic amb seguretat que he tingut una bona infància, a la meua terra. Em vaig sentir identificada perquè en un futur tinc pensar anar a viure a l'estranger, més lluny que Catalunya i sé amb molta seguretat que trobaré a faltar el meu país. I tot això m'entristeix.
Muriel Villanueva es llicencia en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Educació Musical per la Universitat de València.
Ha estat mestra de música i des de 2006 es dedica a escriure, tant literatura infantil i juvenil com per a adults i publicacions en revistes, i a ensenyar a escriure, impartint cursos.
Text: Estimat país petit
Jo estic realment orgullosa de poder dir que sóc valenciana, tant de sang com de cor. Els meus iaios eren els quatre valencians, a ma casa sempre s'ha parlat el valencià i m'he criat a dos pobles meravellosos d'aquesta comunitat com són Ibi i Biar. Però, el que sent més meu és Biar. L'orige de la meua família es troba allí i és per això que mentre Muriel parlava de la seua infantesa jo vaig pensar en Biar, ja que no fa tant que jo era un infant.
Durant el relat vaig recordar els dies al bancal del iaio ajudan't-lo amb les tomateres i quan venia l'hivern a collir les olives per a després fer el millor oli del món que tant m'agradava posar als entrepans blanets que havíem comprat com cada matí al forn del poble. Vaig recordar els estius calorosos a la piscina del meu pati i les nits que pujàvem la colla al castell per a jugar a les cartes o vorer els estels. Vaig recordar les festes de moros i cristians, en les que duc eixint d'ençà que tinc memòria. I vaig recordar els diumenges d'anar a missa, que jo mai he sigut molt catòlica però era el que tocava i després sempre sortíem per a comprar llepolies. Ara pense en tot això i dic amb seguretat que he tingut una bona infància, a la meua terra. Em vaig sentir identificada perquè en un futur tinc pensar anar a viure a l'estranger, més lluny que Catalunya i sé amb molta seguretat que trobaré a faltar el meu país. I tot això m'entristeix.
Muriel Villanueva es llicencia en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Educació Musical per la Universitat de València.
Ha estat mestra de música i des de 2006 es dedica a escriure, tant literatura infantil i juvenil com per a adults i publicacions en revistes, i a ensenyar a escriure, impartint cursos.
Text: Estimat país petit
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada